ORÍGENS DE LA LITERATURA CATALANA

INTRODUCCIÓ

És aquella literatura escrita en català sense atendre al lloc o l'origen de l'autor. La literatura catalana es divideix en tres grans períodes: l'esplendor medieval, la Decadència i la literatura contemporània.

INICIS

Les primeres manifestacions s'han trobat en una llengua no autòctona: el provençal, a partit del segle VIII. Al segle XI es van començar a introduir en els textos escrits les llengües romàniques diferenciades del llatí, la llengua culta europea i també l'eclesiàstica. Aquest procés va culminar, en la llengua catalana, a mitjans del  segle XIII, quan va aparèixer per primera vegada literatura escrita. Concretament, entre els segles XI i XIII van aparèixer dues obres escrites ja en llengua vulgar: el Forum iudium i les Homilies d'Organyà, de començament del segle XIII, que són predicacions en romanç.



FORUM IUDIUM

En català vol dir Fòrum Judici, que és el conjunt de lleis de l’Edat Mitjana.

Aquest fòrum està escrit en llengua visigoda.

HOMILIES D'ORGANYÀ


És un fragment de sermonari destinat a la predicació de l’Evangeli i descobert a la rectoria d’Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. Són la traducció al català d’uns sermons escrits en occità i mostren l’ús de la llengua catalana en la predicació adreçada al poble. El manuscrit original es troba a la Biblioteca de Catalunya, mentre que a Organyà se n’exposa una reproducció.

ESPLENDOR MEDIEVAL

Segle XII - principis del segle XIII: L'època daurada dels trobadors. L'època medieval la podem dividir en tres períodes clau:

1. Un primer període marcat per la literatura feudal. És l'època de l'art romànic i la situem a finals del s. XII – principis del s. XIII. Època daurada de la literatura dels trobadors.
2. En segon lloc, apareix una literatura urbana, lligada a l'aparició de l'arquitectura d'estil gòtic i al creixement de les ciutats. Aquesta literatura la situem en el mig de segle XIII al XIV.
3. En tercer lloc, arran de la pesta negra de 1348, i de les successives, apareix la gran crisi medieval del segle XIV i que desembocarà al Renaixement...

LA LÍRICA DELS TROBADORS

Es tracta de la primera lírica culta existent en llengua vulgar. És una obra de laics, per tant, amb els trobadors l'escriptura surt dels monestirs, el centre de cultura del segle XII i part del segle XIII seran els castells, al voltant dels nobles senyors feudals. És una lírica que es canta (joglars), però també s'escriu, per tant, és una poesia culta. Actualment tenim documentat el nom d'uns 350 trobadors. La lírica dels trobadors és la que domina tot el sentiment amorós fins a l'arribada del renaixement i el romanticisme al segle XIV. En aquesta poesia amorosa culta hi ha un gran refinament i una gran qualitat. Aquest refinament de la poesia amorosa i aquesta qualitat la podem observar actualment, també, amb, per exemple, El Poema de la rosa als llavis. 

La poesia dels trobadors és una poesia que no improvisa, es produeix un trencament de fronteres lingüístiques, ja que s'utilitza la llengua occitana, no pròpia dels territoris catalans, com a llengua d'aquesta lírica culta. Un exemple de la importància i rellevància que va adquirir aquesta poesia culta és el fet que a la Divina Comèdia hi apareixen trobadors parlant en occità, de fet, hi ha un corrent de crítics que afirmen que Dante va estar dubtant d'escriure tota la seva obra poètica en occità. Al segle XIII neixen les ciutats, les urbs, per tant, ja no hi ha castells i desapareix el marc social on es desenvolupa la lírica trobadoresca.

QUE ÉS UN TROBADOR?

El trobador és a la vegada músic i escriptor. La lírica trobadoresca és alhora musical i literària i es difon a través del cant, tot i que la manera de cantar la poesia dels trobadors no té res a veure amb el cant gregorià. La música dels trobadors és difosa pel joglar, a qui també anomenen ministrer (intèrpret). Els trobadors acostumen a tenir una certa cultura i poden pertànyer a diferents estaments, tot i que normalment formen part de les classes altes, el fet de ser trobador pot servir com a ascensor social. Es conserven les vides de més de cent trobadors.

EL JOGLAR

Un joglar era l'intèrpret musical dels texts escrits pels trobadors, la persona que transmetia amb el seu cant i instrument les obres èpiques dels segles XII i XIII. Habitualment, no eren els mateixos trobadors qui recitaven o cantaven les seves composicions, sinó que aquesta era una feina encomanada als joglars. Podríem dir que el trobador era l'autor i el joglar l'intèrpret.

Els joglars eren normalment de procedència humil i així eren considerats davant la cort, tot i que eren molt apreciats pel tipus de feina que elaboraven: distreure o delectar mitjançant una activitat culta. Per tant, es considerava joglar la persona que entretenia. Dins el ram de la joglaria, s'hi trobava també el domador d'animals, considerada l'expressió més modesta d'aquest ofici, i els pallassos, els mags o els acròbates.

VIDES?

 Les vides són textos en prosa que reconstrueixen la biografia dels trobadors, acostumen a ser històriques i fidedignes, tot i que n'existeix alguna de llegendària com la de Guillem de Berguedà.

ELS CANÇONERS

En els cançoners hi apareix la feina del copista, però també la del miniaturista, això demostra que es tractava de literatura culta, dirigida a les classes altes, que eren les que podien pagar aquestes cares edicions. 

LES QUATRE GRAN CRÒNIQUES I RAMON LLULL

En el decurs dels segles XIII i XIV, s'engendraren quatre cròniques en llengua catalana de més o menys discutible versemblança històrica, que són les següents:

• El Llibre dels Feits, dictat pel reconegut monarca Jaume I, institueix una extensa confessió força cromàtica

• La Crònica de Bernat Desclot, elaborada a càrrec del cronista Bernat Desclot, contextualitza breument els regnats anteriors a Pere II el Gran per tal d'exposar amb acurada precisió els esdeveniments sorgits durant aquest.

•  La Crònica de Ramon Muntaner, obra del mateix Ramon Muntaner, de caràcter majorment èpic, comprèn el període existent entre Jaume el Conqueridor i Alfons III.

• La Crònica de Pere III, possiblement dictada pel rei mateix, argumenta el cúmul de les seves empreses polítiques.

QUI VA SER RAMON LLULL?

Ramon Llull va néixer a  Palma, Mallorca el 1232 i va morir a Tunis,Tunísia el 1316. Va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII, conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca, juntament amb l'autor del Llibre dels fets, per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per fer arribar millor a la gent els coneixements filosòfics, teològics i místics. Dins aquesta voluntat divulgativa va escriure-hi novel·la moral i llibres de divulgació científica i tècnica.

El cor de la seva aportació  és el que ell anomenava l’Art: un sistema general d’interpretació de la realitat visible i invisible, que se serveix de tècniques semimecàniques, de notació simbòlica i de diagrames combinatoris. L’Art és el fonament de l’apologètica i forneix una base metodològica única per a tots els camps del saber del segle XIII: de la teologia, a les ciències naturals i humanes. El seu perfil intel·lectual és complex i atípic: com a filòsof cristià, va desenvolupar creativament materials neoplatònics i aristotèlics; com a místic, ha estat considerat el cappare de la gran tradició ibèrica; com a novel·lista, va ser un dels primers a proposar temes contemporanis; com a apologeta del cristianisme, va promoure escoles de missioners i va concebre un nou mètode per a la conversió. 

AUSIÀS MARCH

Ausiàs March va néixer al Regne de València l'any 1400 i va morir a València el 3 de març del 1459). Va ser
un poeta i cavaller valencià medieval, originari d'una família de la petita noblesa amb aficions poètiques. Va ser un dels poetes més importants del Segle d'Or valencià. La seva poesia, en llengua catalana, tingué una repercussió notable en la lírica castellana del segle XVI al XVIII. S'han conservat 128 poemes d'Ausiàs March provinents dels manuscrits i edicions antigues, que han estat classificats sovint segons la temàtica: d'amor, de mort, morals i espirituals.